"Ressò de tramuntana"  El vent del nord acarona la Costa Brava, unint la força de la mar i l’alè de les muntanyes, i despertant en l’ànima sensacions d’immensitat, equilibri i goig.

Mar obert, ànima oberta" Davant del mar, l’ànima es desarma. En el silenci de les onades i la llum del capvespre, hi trobem consol, llibertat i pau. 

Aquesta obra és un reflex de l’ànima que sent intensament i es deixa modelar per les marees, sense perdre mai la seva essència salina: forta, vulnerable, lluminosa. 

“Batec d’escuma” és una metàfora del principi subtil però essencial de tot allò que comença, un recordatori que fins i tot les formes més delicades poden contenir l’essència del naixement i del canvi. 

"Sorra que crema, aigua que calma" — El cos viu el contrast: la intensitat càlida d’allò que pesa, i la frescor suau d’allò que allibera. 

"Cendra i escuma" explora la trobada entre dos medis oposats i la seva transformació en una força comuna. La peça simbolitza la confluència de les emocions, que en fusionar-se, troben un nou centre d’estabilitat i equilibri. 

Aquest quadre no representa un lloc concret. Representa una emoció concreta: aquella que sorgeix quan la mirada troba un paisatge conegut, però ja viscut… i entén, en silenci, tot el que callen els colors. 

Quan el dia s’apaga amb força i el cel crema d’emoció, el capvespre esdevé una carícia de llum i foc. És el pas de la passió a la calma, de l’ardor a l’admiració. Un instant intens que parla directament al cor. 

Som éssers habitats per ambdós: construïm estructures per no perdre’ns, però també les trencaríem totes per trobar veritat. El desordre ens fa creatius; l’ordre ens fa resistents. Un ens dóna arrels, l’altre ales.

Aquesta obra no tria bàndol. Ens recorda que no hi ha llum sense ombra, ni música sense silenci. Que l’harmonia real neix en la tensió subtil entre la forma i la llibertat. Entre el que som i el que podríem arribar a ser.